Barcelona

 

El públic es dividirà en dos bàndols, dos sectors «enfrontats» literalment. Un bàndol parlarà a favor de l’obra i l’altre, en contra. Els espectadors són lliures de posicionar-se en un bàndol que contradiu la seva opinió personal, però hauran d’assumir els arguments previstos per aquell bàndol. Les persones que, per equanimitat o hipocresia, no vulguin o no sàpiguen posicionar-se es podran asseure al mig, però no tindran dret de paraula fins que no escullin des de quin bàndol volen intervenir en el debat. Qualsevol espectador pot passar al bàndol contrari canviant de seient en qualsevol moment. Els espectadors també decideixen si l’artista hauria de presenciar el debat o anar-se’n, per no afectar la franquesa de la discussió. L’artista decideix lliurement si es queda o se’n va, independentment de la decisió del públic, però no té dret a fer comentaris fins al final i de forma breu. El protocol exclou bàsicament que els espectadors facin preguntes o observacions a l'artista. Cada participant es dirigirà sempre i exclusivament als espectadors del bàndol contrari.

Es descoratjarà qualsevol iniciativa dels espectadors per convertir el debat en un enfrontament físic i s’apartaran els subjectes agressius. En el cas excepcional que l’agressivitat es faci preponderant i majoritària, el moderador abandonarà el debat.

 

Actualització de la fitxa: 26/07/20