Reus

 

La norma del protocol només es revelarà un cop qualsevol espectador hagi pres la iniciativa de fer un comentari o resum crític de la peça (per això, a l’inici del protocol s’indicarà la prohibició de fer preguntes). El protocol consisteix a repetir a cada torn el mateix comentari fet pel primer espectador. Es poden fer servir les seves paraules o modificar l’expressió, enriquint-la semànticament o estilísticament. L’objectiu és dir sempre essencialment el mateix (o el que es pensa que és el mateix), com si es volgués traduir per aclarir-ho. Seria ideal que cada repetició d’aquest primer discurs comencés de la mateixa manera. Cada espectador serà lliure de recuperar les paraules de la intervenció original (si creu que la recorda amb exactitud) o de manipular la traducció per arribar a dir el que considera original i necessari. Una possible variant de Reus és sotmetre l’execució del mateix esquema de recurrència a una regla d’acumulació: el primer espectador, en aquest cas, faria un comentari succint; el segon espectador repetiria exactament el mateix comentari afegint-hi alguna cosa (una paraula, un adjectiu, una frase sencera) i aglutinaria l’element nou al final, al mig o a l’inici de la frase d’origen; el tercer faria la mateixa operació sobre la frase completa del segon, etc. La idea és que, al final del joc, el conjunt d’espectadors hagi elaborat un text extens i articulat al voltant de l’espectacle.

 

Actualització de la fitxa: 22/01/21