Teide

 

El consum de tabac és actualment objecte d’una croada demencial. Avalada per les institucions, la campanya biopolítica de moralització dels vicis és políticament cosmètica i clarament substitutiva de batalles més estructurals, que l’imaginari col·lectiu prefereix defugir. El correlatiu més immediat del nou puritanisme adreçat a guarir la cultura és la prohibició de fumar a tots els llocs públics i, òbviament, als teatres (on la prohibició afecta sobre tot el consum de cigarretes dictat per necessitats d’ordre novel·lesc i poètic). Alhora, fumar és una activitat molt tradicionalment lligada a la conversa. La història del fum i la del lliure pensament tenen incomptables punts de tangència. Que un debat en l’àmbit artístic estigui forçadament lliure de fum demostra que el debat mateix i el lloc on se celebra tenen prerrogatives institucionals més que discursives. A priori, el seu discurs és políticament corregit i moralment redimit pels candors forçats i l’angelisme hipòcrita que vertebren de cap a peus la idea actual d’espai públic. Teide és un debat per a fumadors (i per a simpatitzants). Així doncs, és un tipus de debat que difícilment es podrà dur a terme a qualsevol espai que estigui sotmès a les regulacions vigents relatives a salut i seguretat ciutadana. Per tant, es contemplarà l’opció de desplaçar el debat a llocs on estigui permès fumar sense perill de sancions. S’admet la possibilitat de dur a terme Teide a l’aire lliure o a cases particulars.

Actualització de la fitxa: 22/01/21