León

 

León es pot dur a terme després de la funció o en un altre moment (fins i tot abans) només si el teatre disposa, per fer-ho, dels mitjans i el personal tècnic que assignaria a una funció completa de l’obra. Més propera a una lírica que a una dramatúrgia del debat stricto sensu, León es, de tots els protocols, el que més es basa en la capacitat d’invenció de l’artista i en la seva selecció de les informacions que consideri oportú compartir. La regla és molt senzilla: l’autor de l’espectacle refà l’espectacle a soles. No es tracta, doncs, d’«explicar» la poètica de la peça al públic, sinó de fer-la de dalt a baix sense comptar amb els intèrprets i decidint quantes explicacions complementàries vol proporcionar; com vol fer servir les paraules, i si vol contreure els temps d’aquest «passi en solitari» i com vol fer-ho. En tot moment tindrà la llibertat d’adreçar-se als regidors i tècnics per demanar efectes, canvis, etc. El públic no fa preguntes: es limita a tornar a veure l’espectacle en aquesta versió solipsista.

 

Actualització de la fitxa: 22/01/21