ddd.
Dramatúrgies del debat és un joc – o una col·lecció de jocs – per a espectadors, que s’activa per substituir l’habitual trobada entre públic i artistes després de la funció teatral.
Per ser precisos, és un joc de rol, on cada espectador decideix quin espectador vol ser i des de quin lloc vol formalitzar la ficció, la seva performance del comentari.
Dramatúrgies del debat considera que l’axioma de la “veritat” que opera en l’habitual trobada públic-artista tendeix a produir falsos debats (o simplement inexistents) i es proposa esbrinar si la regla a priori de la “mentida” aconsegueix produir un debat veritable.
El projecte neix de la mà de Roberto Fratini, ideòleg del manifest i escriptor compulsiu de protocols de conversa, i ho entoma Agost Produccions, l’advocat del públic, que activa els debats postfunció als teatres, amb la complicitat de les companyies i els espectadors presents, elaborant una cartografia del debat.
Un protocol de conversa és una pauta, una regla de joc, un conjunt d'instruccions d’ús, una escenografia mental per parlar, riure, pensar, discutir (a poder ser tot alhora) sobre allò que s’ha vist a l’escenari. És l’eina principal per dur a terme el debat i apunta a restaurar l’estructura dialèctica de la trobada entre públic i artista.
Els jocs són infinits. Dramatúrgies del Debat dibuixa una geografia dispersa, amagada i alhora en expansió: ciutats invisibles i llocs imaginaris de transmissió de pensament.
Els protocols són el nucli dur i el material constituent d'aquest projecte continu. En el marc de Katharsis us convidem a rastrejar-los, a descobrir-los, a examinar-los, a proposar-ne de nous i a practicar-los, si voleu, a “la taula performativa” del dia 28. O al nostre laboratori d'anàlisi: un lloc analògic enmig de la pandèmia de virtualitat.
.
El contingut col·lateral ddd. forma part del arxiu multimèdia del projecte.