Eivissa

 

A Eivissa, l'artista decideix lliurement amb quina categoria d'espectador vol debatre, excloent-ne tots els altres. Si s'accepta el protocol, s'acceptarà qualsevol paràmetre d'exclusivitat dictat per la persona "sobirana" (artista o, en absència seva, moderador) que vagi nomenant les categories exonerades o expulsades del debat. La idea és que l'artista decideixi quedar-se a parlar únicament amb les persones que creu es beneficiarien d'una discussió –o que creu el beneficiarien–. Òbviament, pot utilitzar el protocol per celebrar venjances, alliberar-se de tertulians que suposa incòmodes o reduir el nombre dels participants a la mesura que li resulti més manejable. Els exclosos seran allunyats de la sala. Si invoquen el dret pretesament universal a quedar-se, no es recolliran les preguntes o observacions, i en tot moment serà clar que estan contravenint els desitjos de l'artista i del conjunt de públic que ha votat a favor del protocol. Idealment, caldria explicar al públic que el protocol implica un risc de cribratge del públic del debat. Tot seguit, l'artista demana aixecar-se, per exemple 1) A tots els professionals del teatre. 2) A tots els que han entrat amb una invitació. 3) A tots els crítics i periodistes. Les categories poden ser de tota mena (a totes les persones rosses, a tots els asseguts en butaques imparells, a tots els majors de 20, etc.). Un cop tots els nomenats estiguin drets, se'ls demanarà amablement que abandonin la sala sense dir ni piu, perquè les categories nomenades reuneixen precisament les tipologies d'espectador amb què l'artista no desitja o jutja útil dialogar. La resta de debat es farà amb els espectadors que no han estat allunyats.

Variant: la variant més cruel i políticament tòxica d'Eivissa permet actes d'exclusió ad personam : l'artista nomena directament els interlocutors que considera indesitjables, i pot exposar els motius del gest de discriminació.

 

 

Actualització de la fitxa: 15/11/23