Manacor

 

Manacor és un exercici de franquesa libidinosa i d’ús impropi del debat. Abans que comenci el debat, els espectadors tenen dret a aixecar-se i mirar-se amb deteniment i curiositat. La condició per intervenir al fòrum és acostar-se de manera temerària a un altre espectador amb l’íncipit: «M’agradaria fer-me l’espectador o l’espectadora X (seguit d’una descripció que permet identificar el subjecte al·ludit), però per trencar el gel li pregunto (seguit d’una pregunta d’opinió sobre l’obra)». S’admeten formulacions atenuades, com ara: «M’encantaria prendre una copa amb l’espectador o l’espectadora X, etc.». El subjecte al·ludit té l’obligació de contestar: 1) abandonant la sala amb indignació; 2) expressant reciprocitat sense contestar la pregunta (en aquest cas, el més probable és que abandoni la sala amb la persona que li ha fet la pregunta); 3) establint una conversa de caràcter artístic amb qui li ha demanat resposta (i gaudint, així, dels avantatges del flirteig cultural); 4) aclarint la seva manca d’interès amb la frase: «Però a mi m’agradaria fer-me l’espectador o l’espectadora Y», etc. En qualsevol moment es pot demanar la paraula per plantejar diàlegs d’aquest tipus, que se solaparan amb els diàlegs en curs. L’artista, si hi és, no fa excepcions.

Actualització de la fitxa: 26/01/21