Ontinyent

 

L’única regla d’Ontinyent és una inversió del format habitual de la trobada entre públic i artista: en aquest cas, és l’artista qui fa preguntes als espectadors i els espectadors, els que procuren contestar. L’artista decideix fins a quin punt assumeix l’eventualitat de formular preguntes prou «retòriques» com per dirigir o condicionar les respostes del públic. També decideix si vol fer preguntes inherents a l’obra o preguntes d’un altre tipus. En definitiva, es pot decantar pel tipus de preguntes que esperaria que el públic plantegés en una trobada habitual o bé per preguntes que ningú no faria i que consideri necessàries o interessants. A més, queda a la seva discreció assumir el paper d’espectador que pregunta de forma radical, adreçant-se al públic com si s’adrecés a l’autor de l’espectacle.

 

Actualització de la fitxa: 26/07/20