Ronda

 

Ronda exigeix un cert condicionament de l’espai i es desaconsella, per diversos motius, celebrar-lo en una sala d’espectacles. En el millor dels casos, s’escollirà una sala petita i poc il·luminada. Les cadires estaran repartides per tot l’espai, sense respectar cap orientació específica (s’evitarà sobretot la clàssica sintaxi de rangs, files o cercles concèntrics). Entre una cadira i una altra mai no hi haurà una distància que impedeixi que els espectadors mantinguin una conversa íntima només inclinant-se en la direcció escollida. L’eventual artista ocuparà la cadira central. La norma és que cap pregunta, observació o resposta no es formuli en veu alta. L’espectador que tingui una pregunta per a l’artista haurà de xiuxiuejar-la a un dels espectadors propers, que procurarà passar la pregunta, de boca a orella, a un altre espectador proper. La idea és que, transmesa d’aquesta manera, la pregunta arribi a l’oïda de l’artista (i que cada espectador decideixi si vol que viatgi cap a l’artista de manera molt directa o be sí prefereix que faci marrada). Quan, gràcies a aquest people-mic, la pregunta o observació arribi a l’artista, aquest formularà la seva resposta o el seu comentari fent servir la mateixa tècnica. En el moment en què la primera pregunta arribi a l’oïda de l’artista, un segon espectador ja hauria d’haver formulat una segona pregunta. A partir de la tercera pregunta, els temps d’espera s’aniran escurçant. A Ronda no cal «demanar torn de paraula»: cada espectador, en qualsevol moment, pot dir el que vulgui, sempre que posi en circulació la pregunta o el comentari xiuxiuejant-los a un altre espectador. Pot ser que qui hagi formulat una pregunta mai no arribi a rebre’n la resposta. Però rebrà altres preguntes o altres respostes. Quan Ronda estigui «rodant», tota la sala serà un murmuri de gent xiuxiuejant-se preguntes i respostes acabades de rebre o formulades ex novo. Qualsevol espectador pot preguntar o contestar qualsevol cosa.

 

Actualització de la fitxa: 22/01/21